VIJARES, [VIGARES, VEJARES] s.

Manera de veure, opinió, parer.

V. semblant (Donar ___), vejares (Dar de ___), vijaire, vijares (Donar ___), vijares (Ésser ___), vist (Ésser ___).

"... pero ab los davant dits frares pora dispensar aquell qui loch tindra segons lo seu vitjares."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. viij

"... alguns dels cardenals li dixeren que ls fees dar traslat dels capitols e estudiassen sobre aquells e que li n podien dir pus complidament lurs vigares."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 158)

"Donchs, que t es vejares, senyor, de la mia contesa durar tant sens raho?"
Villanueva (editor) Lletra de rabí Izach a rabí Samuel t. II, doc. XI

"En una terra havia una aygua, que ara isquere tota suau, ades exie tan fort que squitave tro al cel a vejares d om..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXI

"-Ara, ço dix lo rey, de part de Deu, que yo so be pagat vostre, e fets ço que vegares vos sera."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVIII

"-¿Havets vos be pres esment de les paraules del frare pus prop dites? A mi es vejares que son .ij. es de gran substancia, ço es, que y haiam retuda leyaltat e diligencia."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.303, segona partida, I

"La Cort ab aquells, los quals li sera vejares que y sien obs..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, f. 34